ELS ARQUITECTES ENS PLANTEM

Article publicat el passat 4 de març a El Punt Avui.

ARQUITECTES PEL SÍ

Els sotasignats, professionals i estudiants de l'Arquitectura, l'Edificació i el Territori de totes les especialitats, orígens i condicions, volem fer públic el nostre suport al Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya tot dient:

Sí a la DEMOCRÀCIA!

Sí a la LLIBERTAT!

Sí a la DIGNITAT!

Sí a la INDEPENDÈNCIA!

Aquesta és l'única via per a què una Catalunya en xarxa i d'emissions zero, amb una arquitectura i un urbanisme de component social, es faci realitat.

I ens comprometem, d'ara en endavant, en la construcció d'aquest ESTAT CATALÀ INDEPENDENT EN FORMA DE REPÚBLICA que tant anhelem.

Per això, aquest 1 d'octubre VOTAREM I GUANYAREM!

Adheriu-vos-hi a arquitectespelsi.blogspot.com


RECULL DE PREMSA

Una trentena d’arquitectes catalans es concentren a favor del “sí” en el referèndum
https://beteve.cat/cultura/trentena-arquitectes-catalans-concentren-favor-si-referendum/

10 TEMES CLAU PER GUANYAR EL REFERÈNDUM DE LA INDEPENDÈNCIA

1. UNA CATALUNYA EN XARXA on l’equilibri territorial esdevingui una prioritat per tal d’assolir un país sostenible, socialment més just i plenament vinculat a l’Arc mediterrani i a Europa. Un país amb una consciència territorial forta i arrelada és el factor clau per assolir un equilibri que contribueixi a la millora de la vida quotidiana de tots els seus habitants.

2. UN URBANISME DE COMPONENT SOCIAL com a instrument per evitar l'especulació del sòl i la destrucció del territori, consolidant el paper de l’Administració pública com a impulsor en matèria urbanística, prioritzant les actuacions de major interès social i posant en valor les qualitats intrínseques del lloc.

3. POLÍTIQUES A ESCALA DE LES PERSONES amb un posicionament positiu i voluntat de servei del nostre sector, en els àmbits de la salut i del benestar, per la nostra incidència directa sobre aquest entorn.

4. EL DRET A SOSTRE garantit amb polítiques de sòl i d’habitatge on la gestió en sigui l’aspecte primordial, derogant una legislació estatal que ha facilitat la bombolla immobiliària.

5. EL DRET A DECIDIR com a impuls d’una participació ciutadana activa i compromesa on els processos d'informació pública siguin oberts, transparents i inclusius per tal de consensuar i resoldre totes les actuacions amb major impacte sobre el territori.

6. EL DRET A L’ASSOLELLAMENT com a foment de la utilització racional del recurs natural que tenim més a l’abast per contribuir a la reducció de la demanda energètica dels edificis i de les emissions de CO2.

7. ASSOLIR L'AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA per acabar amb la dependència actual potenciant l’ús de les energies renovables, amb una utilització racional i eficient dels recursos naturals de cada territori com són el sol i el vent.

8. INNOVACIÓ EN R+D+I en tots els àmbits del sector tant per aplicar noves tècniques de rehabilitació, d’edificació, de tipologies d'habitatge i de materials de construcció com per repensar, reiniciar i regenerar el model territorial, formatiu i social.

9. SIMPLIFICACIÓ LEGISLATIVA I RACIONALITZACIÓ ADMINISTRATIVA seguint models internacionals avançats amb una interpretació i adequació de les directives europees a la realitat catalana.

10. INVENTARI DEL PATRIMONI IMMOBILIARI DE L’ESTAT ESPANYOL A CATALUNYA com a eina que contribueixi a fer participar la ciutadania en els afers públics del país, pensant i definint propostes de nous usos per aquests béns.


Document en PDF: https://goo.gl/YkOt2l
 

EL BORN NO ES TOCA: SALVEM EL BORN!

Som aquí davant la zona zero dels catalans, 300 anys després de la promulgació del funest Decret de Nova Planta borbònic que abolí les Constitucions catalanes, per reivindicar el Born com a lloc de memòria de tota la nació catalana.

Per aquest motiu instem a l’actual govern municipal, de la ciutat de Barcelona, a què:

Conservi el seu nom i consolidi el Born com a punt de trobada i de diàleg entre passat i present, entre patrimoni i modernitat. 

Mantingui l'exposició permanent sense alteracions discursives ni revisions historiogràfiques descontextualitzades.

Eviti la seva ampliació a nous usos de ciutat i, per tant, cap alteració del seu espai arquitectònic.

Aturi prospeccions arqueològiques, com les previstes per aquest mes de juny, que posin en perill les restes d'una ciutat, per no dir d'un país, durant tants segles soterrada i silenciada.

O transfereixi la seva gestió i titularitat al Govern de Catalunya.

Perquè #ElBornNoEsToca: #SalvemElBorn!

Per la nostra dignitat. Per la nostra memòria.

Visca Catalunya lliure!

RECULL DE PREMSA

directe!cat: Crida de l’ANC a la mobilització demà per salvar el Born
http://www.directe.cat/noticia/469558/crida-de-lanc-a-la-mobilitzacio-dema-per-salvar-el-born
Nació Digital: Convocada una concentració a Barcelona per dijous a les 17.14 per «salvar el Born»
http://www.naciodigital.cat/noticia/101835/convocada/concentracio/barcelona/dijous/1714/salvar/born
Ara: Un centenar de persones es manifesten al Born i demanen que el gestioni la Generalitat
http://www.ara.cat/cultura/Born-continuara-simbol-destruccio-politica_0_1508249207.html
BTV: L’ANC reclama mantenir el model actual d’El Born Centre Cultural
http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/21/anc-born-centre-cultural-protesta/
e-notícies: "El Born no es toca"
http://societat.e-noticies.cat/el-born-no-es-toca-100202.html
El País: 200 persones protesten contra el projecte municipal per a El Born
http://cat.elpais.com/cat/2016/01/21/catalunya/1453405494_370883.html
El Periódico: L'ANC pressiona al carrer Colau perquè no toqui la icona nacionalista del Born
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/sobiranisme-reclama-born-mantingui-essencia-1714-4835514
La Vanguardia: L'ANC demana en una concentració que el Born sigui gestionat per la Generalitat
http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160122/301580913675/l-anc-demana-en-una-concentracio-que-el-born-sigui-gestionat-per-la-generalitat.html
El Nacional: El futur del Born genera polèmica
http://www.elnacional.cat/ca/el-futur-del-born-genera-polemica/
líniaciutatvella: Ada Colau vol “nous usos” al Born Centre Cultural, l’independentisme en recela
http://comunicacio21.cat/noticies-liniaciutatvella/114792-colau-vol-nous-usos-al-born-cc-l-independentisme-en-recela

COM RECONSTRUIR L'ARQUITECTURA

Un article de Steven Bingler i Martin C. Pedersen en plena sintonia amb el nostre argumentari publicat el passat 1 de març a l'Ara Diumenge.

Versió original en anglès:
http://www.nytimes.com/2014/12/16/opinion/how-to-rebuild-architecture.html

LA INDEPENDÈNCIA: UN PROJECTE DE PAÍS

Divendres 7 de novembre a les 18:00 tindrà lloc, a la sala d'actes del COAC, un procés de participació ciutadana on exposarem i debatrem les conseqüències directes i oportunitats que ens ofereix una Catalunya independent en el nostre àmbit professional.

Acte convocat per la sectorial d'Arquitectura, Edificació i Territori per la Independència de l'Assemblea Nacional Catalana.

INTERVENCIÓ A L'ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA DEL COAC

Transcripció de la intervenció de la Sectorial a l'Assemblea General Extraordinària del COAC del 2 d'octubre:

Benvolguts companys de la Junta i representats de l'Assemblea del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

El nostre país viu un moment únic i excepcional. Tenim al nostre abast la possibilitat de construir un estat independent: un projecte de convivència col·lectiva.

La tasca de bastir un nou estat és especialment engrescadora per a tots aquells que ens dediquem, precisament, a planificar i a construir espais de convivència. Des de la nostra sensibilitat podem entendre, a la perfecció, la magnitud d'aquest repte.

La construcció d'aquest nou estat també pot comportar l'inici d'una potentíssima etapa creativa plena d'oportunitats. Tots som cridats a participar i a aportar el nostre coneixement i experiència professional.

Per aquests motius, en nom d'Arquitectura, Edificació i Territori per la Independència, Sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana, proposem que en aquest acte els representats del Col·legi donin el seu recolzament explícit a l'adhesió del COAC al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el seu suport a la Consulta del 9 de novembre. Tal com ha fet, avui mateix, la Universitat Politècnica de Catalunya.

També volem fer constar la nostra posició favorable al Sí-Sí. I, per aquesta raó, també demanem la vostra complicitat. Perquè, com digué Thomas Jefferson, la nostra causa és justa.

Moltes gràcies i visca Catalunya (lliure)!

CAL UNA LLEI QUE REGULI L'ARQUITECTURA?

Afirmem que l’avantprojecte de Llei de l’Arquitectura, en línies generals, és un redactat basat en vells fonaments i codis que cal sacsejar d’una vegada. Vivim un temps de reivindicació de profunds canvis socials, econòmics i polítics derivats de la crisi a Occident i, nogensmenys, de l'augment de les desigualtats socials a escala global. Canvis impulsats i protagonitzats per moviments col·lectius de tot tipus, apareguts de bell nou, que han situat, en primer pla, la necessitat de debat que alguns venim reclamant des de fa temps: democràcia directa i participativa en les decisions que afecten la vida dels nostres conciutadans.

Alhora, som també en un moment on la consciència mediambiental ja no és simplement una tendència o una ideologia, sinó que és una necessitat que cal prendre’s amb rigor de cara a la persistència global del planeta a mitjà termini. L’arquitectura hi té una incidència decisiva. Projectar i construir sempre amb respecte pel Sol i per l’entorn immediat és la millor via per preservar els recursos globals. Per citar només alguns exemples: el Premi Pritzker al suís Peter Zumthor, al japonès Shigeru Bhan i al xinès Wang Shu, els darrers guardonats amb el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà – on s’ha premiat sobretot l’èxit de l’ús dels espais urbans –, o les dues mostres d’arquitectura catalana presents en les darreres edicions de la Biennal de Venècia, són, entre molts d’altres, una demostració fefaent que aquests canvis ja s’implanten i es reconeixen arreu en el nostre sector.

En contraposició, és decebedor constatar com els organismes oficials de casa nostra, vinculats a la nostra professió, resten atònits i encara són tan refractaris a tots aquests canvis. I, sobretot, que – amb aquest esperit bocabadat i eternament abstret que tant cansa per ranci, allunyat de la societat, estancat i endogàmic – ara es pretengui re-instaurar un nou academicisme a través d’un “Consell per a la qualitat arquitectònica”, un òrgan regulador més propi d’altres èpoques que no pas de l’actual.

Si es pretén fer promoció de la bona arquitectura, s’ha de deixar d’alliçonar i de coartar la recerca i la innovació. Si realment es vol que l’arquitectura faci un salt endavant, cal deixar de parlar des de l’arquitectura i passar a escoltar la societat. La “qualitat arquitectònica”, monopolitzada per unes preteses elits, reclama i exigeix una opinió crítica des d’altres punts de vista que no sigui el del discurs oficial de la burocràcia administrativa. Aquí i arreu. La “qualitat arquitectònica” ha de sorgir, doncs, de la capacitat per decidir sobre qualsevol aspecte de l’entorn immediat dels ciutadans, dipositada en debats formatius, d’ampli abast i termini suficient i limitat.

El nostre paper com a professionals és el d’aportar el coneixement i l’experiència necessàries per traduir les prioritats en possibilitats i col·laborar en la presa de decisions més encertades tenint en compte els “valors arquitectònics” de les diferents propostes en discussió. Aquests “valors arquitectònics” han de ser, per damunt de tot, objectius i han de relacionar-se amb els “valors constructius” de confort, ecoeficiència, temps, cost, qualitat de vida i durabilitat. Hem de ser capaços de defensar i explicar objectivament aquests “valors arquitectònics” que, per altra banda, és on radica l’essència de l’arquitectura. Una arquitectura del lloc que ha d’estar a l’abast de tothom i situar-se en cada moment allà on calgui. En definitiva, ara toca ser del tot humanistes per poder donar un salt autènticament qualitatiu. Perquè l’arquitectura que no dóna resposta a les problemàtiques del seu temps no és arquitectura.

Aquesta nova sensibilitat és, precisament, allò que contribuirà a generar el canvi de rumb en l’arquitectura que molts reclamem i anhelem des de fa temps. Per això diem que aquests aspectes no es troben representats en l’avantprojecte de llei. En tot cas, tant pel que fa al seu redactat final com pel que fa a la composició dels òrgans consultius que se’n deriven, hauria d’obrir-se a tot el col·lectiu d’arquitectes – inclosos els estudiants d’arquitectura – i també a tot tipus de professionals, acadèmics i empreses del sector, així com representants socials i culturals del país. No es pot permetre que uns quants continuïn controlant, ara per decret, els processos de contractació pública i, d’aquesta manera, atorgar tot el poder del nostre sector a uns lobbies de naturalesa opaca i ocultista.

Ara, més que mai, ens cal, com a país, el més ampli dels consensos: amb l’objectiu de vetllar per aquesta qualitat tan desitjada i per continuar conformant les bases d’aquest nou Estat català independent, que ja s’albira, de forma participada i compromesa.

És clar que no hem de deixar de debatre ni de replantejar-nos els actuals models urbans i territorials que generen els nous hàbitats humans. Llavors, la conclusió potser seria: cal una llei que reguli l’arquitectura?

PRESENTACIÓ DE LA SECTORIAL AL CAATEEB: L'EXERCICI PROFESSIONAL EN EL NOU ESTAT

L'acte celebrat el dia 16 de juliol al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona fou presentat i conduit per Josep Maria Dedéu, vocal de la sectorial. La trobada va satisfer les expectatives inicials donat que contribuí a refermar l'opinió que som davant d'una oportunitat que pot resoldre els conflictes laborals de tot ordre que tenim en l'actualitat, ja que disposarem de la única eina que hi ha per fer-ho: un Estat.

En Jordi Perejoan va exposar amb claredat que el sector de les assegurances és per sobre de la configuració geopolítica dels estats i que ja en l'actualitat està preparat per donar cobertura i posar-se d'acord front qualsevol nova situació en aquest sentit va indicar que "quan siguem independents passarà el que el nostre govern vulgui en aquest sentit".

Va deixar clar que només la voluntat política del govern d'un estat pot dibuixar un marc on les responsabilitats dels intervinents en el fet edificatori quedi més equilibradament repartida.

Proposà com a model de bona pràctica en aquest sentit el que es du a França on una única asseguradora que engloba tota la resta d'intervinents (oficials, tècnics, constructor, promotor, etc.) respon front el client final. També durant el col·loqui va opinar que era sorprenent la manca de bel·ligerància que sovint presentem els tècnics front els conflictes per danys i que hauríem de mostrar-nos més ferms en aquests litigis.

En Josep Ginesta va enfocar la seva intervenció en l'oportunitat de continuar desplegant i enfortint un model de creixement que en el nostre país ja difereix força del de la resta de l'Estat.

"Des de 2.010 fins ara no han parat de créixer les inversions estrangeres a Catalunya. Estadístiques del mateix Ministeri. I la mateixa agència Eurostar situa a Barcelona al capdavant de les ciutats amb més inversió a Europa només per sota de París".

En aquesta línia aposta per un país que fonamenti el creixement amb una elevada inversió en polítiques socials com la majoria dels estats avançats. No és viable entrar a competir en salaris i condicions socials quan arreu del món hi ha països que basen la seva estratègia en aquest factor i no podem ni volem equiparar-nos-hi.

També va defensar la importància que els col·lectius professionals donem suport i opinió al procés. Aquest gruix de coneixement i contacte amb la realitat des de tots els àmbits de la societat professional dóna solidesa i cohesió a l'objectiu final i el dota de contingut.

En quant a les pensions no dubta que s'arribarà a un acord ampli amb l'estat espanyol en una negociació que inclourà molts més actius i passius que no pas aquest però que al cap i al fi seran molt més viables que ara. Cal marcar la repuntada de l'atur com a prioritat màxima per tal que el sistema evolucioni amb més solvència.

En el torn obert de paraules es continuà aprofundint en aquests conceptes des de diferents punts de vista com ara el model financer, energètic i col·legial.

ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA SECTORIAL AL CAATEEB

PRESENTACIÓ DE LA SECTORIAL AL BORN

El jutge Santiago Vidal, l’advocada urbanista i membre del Secretariat de l’ANC Irene Martin i Joan Rogés, com a representant de la nostra sectorial, varen donar contingut al nostre acte de presentació.
Primerament, en Joan Rogés va mostrar el contingut del nostre argumentari mitjançant una presentació que ara ja tenim disponible per a posar-la a disposició de totes les territorial que ho reclamin.
Posteriorment, Santiago Vidal va explicar-nos el seu treball –fet col·lectivament per més de 10 juristes- sobre un esborrany d’una possible Constitució de Catalunya que pugui ser útil a qui la redacti. En aquest sentit, ens trobem propers en l’ànim de participar des de la base aportant el nostre temps i dedicació sense esperar res a canvi, sense protagonismes. També va reflexionar sobre temes propis de la nostra sectorial com l’urbanisme; us adjuntem un resum de les seves explicacions..
Irene Martin va encoratjar-nos a seguir treballant i sobretot a difondre el missatge que només amb un estat propi podrem tirar endavant el país i la societat en tots els seus àmbits; ara és el moment..
Finalment, es va obrir un torn de paraules, sempre breu, i vàrem tancar amb una fotografia.

Punts clau de la xerrada d'en Santiago Vidal

CONSTITUCIÓ

• Democràcia real: divisió de poders i donar entrada a moviments socials.
• Sistema polític amb participació ciutadana continuada (referent: Suïssa).
• Estat social amb drets efectius, sense renunciar al sistema capitalista en tant que formem part de la UE i tenim convenis multilaterals.
• Es reconeixerà el dret a la propietat sempre amb finalitat social i no generador de plusvàlua.
• Desenvolupament de competències per l'expropiació en aquests cassos.
• Llei de dació en pagament.
• Renovació de préstecs hipotecaris vigents, eliminant clàusules abusives.

URBANISME

• Simplificació dels procediments administratius, evitant dilacions i duplicitats (referent: països nòrdics).
• Transparència en l'adjudicació d'obra pública, evitant al màxim la corrupció, tot i que s'entén consubstancial a l'ésser humà.
• Canvi i millora del statu quo. Limitar la quota de solidaritat (que no ha de ser de caire permanent) a nivells dels Lands alemanys. El període de negociació s'estima que sigui 2015-16. Caldrà aportar recursos a Espanya, UE, OTAN... En principi ens haurem de fer càrrec del 20% del deute d'Espanya.
• Replantejament de les grans infraestructures.
• Unificació legislativa, evitant normes contradictòries.
• Urbanisme i arquitectura amb fins socials, resolent les problemàtiques dels guetos als nuclis antics. Es pretendrà incrementar el règim de lloguer. Foment dels espais col·lectius amb participació majoritària de la ciutadania. Debats per decidir el dissenys d'espais i edificis públics (Ex. Islàndia), cercant el consens entre ajuntaments i grups socials.

CALENDARI

Actualment hi ha 6 informes publicats redactats pel Consell Assessor de la Transició Nacional:

• La consulta sobre el futur polític de Catalunya
• L’administració tributària de Catalunya
• Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol
• Internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació de Catalunya
• Les tecnologies de la informació i de la comunicació a Catalunya
• Les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea

I es troben a disposició a la xarxa per consultar-los a:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=238510
http://www.ara.cat/politica/informe-consell-assessor-transicio-nacional_0_1120088191.html

• El proper juliol se'n publicaran 4 més. Els 9 restants a final d'any.
• En primera instància es negociarà amb l'Estat espanyol, per tal de pactar la consulta. Prèviament s'haurà tramitat i aprovat la Llei catalana de consultes no referendàries.
• Si és possible, es convocarà la consulta.
• Si es porta a terme i guanya el sí, la transició es faria entre 1,5 i 3 anys (Ex. repúbliques Bàltiques).
• Principi de seguretat jurídica, seguiran vigents l'actual marc legislatiu fins assolir la total independència.
• Si el resultat es no, seguiríem dins l'Estat espanyol, amb les seves conseqüències.
• Si suspenen la Llei de consultes i no es permet votar, es convocaran eleccions plebiscitàries (no poden prohibir-les).

ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA SECTORIAL AL BORN

PRESENTACIÓ DE LA SECTORIAL

Estem vivint un moviment social històric: l’assoliment d’un Estat propi. Des de la Sectorial d'Arquitectura, Edificació i Territori de l’ANC tenim clars dos aspectes. Per una banda estem convençuts que els professionals del nostre sector tenim la responsabilitat d’aportar a la nostra  societat tot el coneixement i la creativitat que siguem capaços perquè aquesta assoleixi els objectius que es proposa. Per altra banda també estem convençuts que l’assoliment d’un estat propi ens brinda la millor de les oportunitats per refer aquest castigadíssim sector.

La història ens mostra que els moments més reeixits en el camp de l'arquitectura, l'art i la construcció (en el nostre país i arreu, en el nostre àmbit i en molts d’altres) van ser derivats de moments on els objectius eren a bastament compartits. Ara, aquest consens també s'està  assolint implícitament amb el procés per aconseguir un estat propi. Des de la Sectorial ens hem proposat reunir tots els professionals (arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers d’edificació, constructors, promotors, industrials, empresaris...) per treballar conjuntament. L’èxit d’aquesta voluntat de sumar dependrà de cadascú de nosaltres al llarg d'aquest camí.

L’objectiu doncs és clar i el temps i els medis ens obliguen a fer l’esforç de ser directes i sintètics. Ens donem un temps breu (que ja ha començat) per elaborar un argumentari que detecti les oportunitats més rellevants que ens ofereix la possibilitat de bastir un Estat de bell nou. Posant l’èmfasi en què aquestes oportunitats se situen davant nostre i cal assolir-les.

Un nou estat ens permetrà grans oportunitats de millora en temes com la política d’habitatge (nous models, facilitats en primera residència, incentivar el lloguer...), l’eficiència i transparència en la contractació pública d’obres i serveis, o en l’enfocament propi de temes com la sostenibilitat, els serveis professionals, la tramitació de llicències, la normativa tècnica, el patrimoni, les noves infraestructures, la participació ciutadana o la qualificació del sòl. També, pel sol fet de ser-ho assolirem millores evidents com la capitalitat d’Estat per Barcelona, més recursos, més competències, canvi de marc legal i estalvi de temps i energies que ara dediquem a debats estèrils.

Un cop elaborat aquest argumentari ens adreçarem a tots els col•lectius per tal d’explicar l’energia que un estat propi ens pot aportar, també en el nostre sector professional. Iniciarem una campanya de presentacions arreu del territori i virtualment a la xarxa. També volem compartir-ho amb d’altres sectorials amb qui podem complementar i justificar les raons de partida de la majoria dels arguments: economistes, juristes, administració pública, empresaris o enginyers són sectorials amb força punts en comú.

Animeu-vos a participar amb l’ANC sectorial Arquitectura, Edificació i Territori, ara sí que és l’hora:

arquitectes@assemblea.cat